COLP

Veniem d'allà on es comença el destí
creient que inventàvem el que ara és un pas.
Un peu rere l'altre, venint fins aquí,
el forat del dubte es va omplir de camí.
Ens vam oferir de tot cor unes lletres,
deixar de callar, per entendre'ns.
Batalles cruentes en la guerra eterna,
dormint malament i en alerta.

Vam tastar la fi del món
sense cohartada ni por ni paràigües,
vam cantar al Sol i a la Lluna i als morts,
vam passar dols fumant aire i en xancles.
Vam llepar-nos la ferida i, com tot,
vam resorgir amb la força de la màgia.
Vam escapar a la terrible ilusió
de creure en una veritat intocable.

Ara aquesta sensació
de tenir el cor fort però no saber on,
no seuré al terra davant de la por,
amb quatre cançons no ho arreglarem tot.
Vam apostar-hi la vida,
per viure,
extranyes raons se'ns enduien amigues,
ara ens desfermen les formes i firmes,
afilo clavells, us els clavo al somriure.

Vam imaginar la vida
com la voliem.
Vam deixar passar els dies,
no els enteniem.

Vam imaginar la vida
com la voliem.
Vam deixar passar els dies,
no els enteniem.
Vam començar per un ritme
de carícies sense guia.
Vam apostar-hi la vida.
Vam apostar-hi la vida.

I amb el gust de la sang a la boca
vam entendre les regles del joc:
Què no cal desitjar una guerra, que ser tu mateixa et col-loca en un lloc
I davant d'això, escollim no cedir,
les paraules s'acaben, l'acció pren sentit.
Les flors es podreixen, la lluita és per sempre i violent el camí.

Vam voler canviar-ho tot,
vam tastar la fi del món,
tal com l'entenem, la punta de la llengua va saborejar el colp.
Saps quan veus que pots, que ja no tens por?
No desapareix però ja no bloqueja,
canvies l'estratègia,
deixes la innocència
i vas fent fort el cor.

Vam imaginar la vida
com la voliem.
Vam deixar passar els dies,
no els enteniem.
Vam començar per un ritme
de carícies sense guia.

Vam apostar-hi la vida.